Que el passeig es un marc incomparable per a qualsevol acte es un fet que ja es va vore per primera vegada el Diumenge de Rams i per darrera vegada en la presentació dels arrossos. Pareix que ara tothom se’n ha donat conte de lo que hem fet i de lo que tenim i, encara fins farà un parell de setmanes, el partit que ens governa en majoria absoluta amb la dedicació absoluta del alcalde, encara es recreaven recordant-nos la “gran quantitat de diners” invertits anunciant una auditoria de les que ells solen acostumar a fer. 
De tant de dir lo molt que ha costat, al menys, tindrien que donar-se’n conte de lo valuós que es el passeig que tenim, però no només en diners, que és la única mesura que saben utilitzar, sinó en un altre tipus de mesura com es el treball i esforç de molta gent – per descomptat cap dels d’ells - que la dut a terme contra molts vents i tempestes. Hi a un refrany valencià que poc mes o menys diu “compra de qui ha heretat que no sap la suo que ha costat”.
Durant els quatre anys de construcció ha sigut una infraestructura molt mal tractada de paraula “por el PP y sus allegados”. Tan prompte com s’ha acabat el maltractament verbal ha passat a ser maltractament físic. Primer fent que deixe de ser per a vianants al permetre la circulació indiscriminada de vehicles, o plantificant mini-rotondes o tancant els ulls quan alguns l’acaben d’embrutar fins al límit de fer-lo parèixer fastigós.
Quan a la presentació dels arrossos algú del equip de govern de l’ajuntament o de la organització permet que es cuinen les paelles sense cap plàstic o entarimat baix dels fogons, de les taules, dels baldes, etc i que no es protegeixi el marbre del magnífic – i car també - paviment del passeig contra els vessaments i esquitxos del oli quan es fan les paelles, o es un inconscient, o es un brut fastigós o es un mala llet consumat. Una de les tres coses, o igual son totes.El marbre és porós i les taques d’oli mai sen van, per tant això ja no sembla maltractament físic, després d’haver vist lo que tothom pot vore, les agressions al passeig més bé semblen ja violència de gènere.
(Les fotos de les taques cadascuna es d’una taca diferent)
